El Corpus. La festa palimpsest
Va ser considerada, durant anys i panys, la festa grossa de València. El Corpus ha arreplegat i conservat la tradició que arranca dels primers espectacles celebratius valencians. Per això és la festa palimpsest.
Va ser considerada, durant anys i panys, la festa grossa de València. Se celebrava el dijous següent a l’octava de Pentescosta i formava trinitat amb dos altres importantíssims dijous: el Dijous Sant i la festa de l’Ascensió. El dijous era el dia consagrat al déu més important —Júpiter, dies jovis— i un dijous també va crear el Deú dels hebreus els peixos del mar i les aus del cel en aquella primera Setmana Fantàstica de la Creació. Ara la festa se celebra el diumenge següent per facilitar-ne la participació i l’usdefruit de tota la gent. També a l’Edat Mitjana, des de la segona mitat del XIV que començà a celebrar-se de forma continuada, s’intimava als veïns perquè participaren en la neteja de carrers, els adornaren amb rams o els cobriren amb pal.lis.
El Corpus de València és un event que ha arreplegat i conservat la tradició que arranca dels primers espectacles celebratius medievals que s’organitzaven quan arribava un rei a ciutat o es festivava una victòria bèl.lica: de la solemne processó a la participació de gremis i representants de la ciutat. La festa del Corpus, però, introduí notables variacions, perquè no és el mateix organitzar esporàdicament una celebració que fer-ho cada any. I, sobretot, perquè una cosa són els motius profans de les celebracions cíviques i tota un altra cosa els propòsits d’una festa religiosa.
Amb el Corpus, els carros poca cosa tindran a vore ja amb els motius anteriors: ara les figures —les àguiles, la tarasca, el drac, la cuca fera, la barca de Sant Nicolau o el gegant de Sant Cristòfol— adquiriran un nou significat vinculat a les Sagrades Escriptures i les Roques —des de la Diablera a la del Sant Calze, passant per la del Patriarca— al•ludiran a relats bíblics i sants. El cas és que l’esplendor i la fama del Corpus de la ciutat de València fou tan gran que els reis acudiren a presenciar-la de manera pràcticament ininterrompuda: des de Martí l’Humà a l’emperador Carles V, passant pels Reis Catòlics i arribant als segles XIX i XX amb Fernando VII, Isabel II i Alfonso XIII.
Per això es pot ben dir que el Corpus de València, a més de la festa gran de la ciutat, és un autèntic palimpsest viu i colorista, un dipòsit de cultura popular on es pot trobar el bo i millor de les nostres més seculars tradicions