AGENDA
Joan Pellicer (1947-2007) va iniciar als anys vuitanta un vast projecte de recerca davant del risc de pèrdua dels sabers populars sobre la flora i la vegetació valencianes. El seu treball es va concentrar en documentar la utilització tradicional de les plantes al nostre país. Metge de formació, va exercir de botànic i d'etnoleg fins bastir una original obra centrada en les comarques centrals valencianes, la seua estimada Diània. Durant més de trenta-cinc anys va entrevistar centenars de persones i va realitzar incomptables eixides de camp “fent d'espia de les plantes”. La seua obra documenta amb rigor la cultura de les plantes; i, a més, la contextualitza gràcies al seu vast coneixement de la medicina popular, la literatura i els mites clàssics.
L’exposició «Arquitectura talaiòtica a la Prehistòria de Menorca» ens desvela, a través de l’arquitectura, els universos simbòlics dels homes i les dones que van habitar l’illa durant aquest període. Una arquitectura monumental, ciclòpia, i molt present en el paisatge menorquí. Menorca és com un museu a l’aire lliure que concentra més de 1.500 jaciments prehistòrics, dos per km2. Una selecció d’aquestes construccions opten a formar part de la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO per la seua singularitat, monumentalitat i integritat, entre altres criteris.
Dieuzaide era ja un reconegut fotògraf quan el 1951 rebé l’encàrrec de dur a terme el seu primer treball a l’estranger, fet que el va portar al País Valencià al juliol d’aquell mateix any.
Com ell mateix manifestaria més tard, allò que va veure el fascinà de tal manera que es va submergir «amorosament en el si d’aquest país».
El Museu Valencià d’Etnologia i l'associació Amical Wikimedia, amb la qual el museu col·labora des de fa mesos, participen en el concurs fotogràfic festes valencianes d'estiu amb l'objectiu d'augmentar i millorar la qualitat de la informació disponible en Wikipedia sobre les festes valencianes en el marc del Wiki Loves Folk.
El Museu de Prehistòria en l’actualitat complix més de 80 anys. L’any 1982 es va ubicar definitivament en l’antiga Beneficència i en 1995 es van obrir al públic les actuals Sales de Prehistòria, Cultura Ibèrica i Món Romà així com la Biblioteca. En la planta baixa del museu se situen les sales d’exposicions temporals, l’antiga església d’estil bizantí decorada en 1881 i convertida hui en un saló d’actes, els tallers didàctics, els laboratoris de restauració i de fauna quaternària, els magatzems i altres dependències del museu, a més de la botiga i la cafeteria.
Visites realizades per l’equip de conservadors del Museu Valencià d’Etnologia a les sales permanents i exposicions temporals.
El final de l’estiu és temps de pansa. El raïm recollit s’escaldava i s’assecava al sol, on els riuraus eren l’arquitectura que acompanyava aquesta tasca. Al taller aprendrem com es feia la pansa i per què va ser tan important per a moltes famílies valencianes. Els participants hi elaboraran una maqueta d’un riurau i descobriran on poden trobar-los.
• En cada sessió es visitarà una de les zones de l’exposició.
• Activitat destinada a un públic familiar. Edat mínima: xiquets i xiquetes de 4 anys (acompanyats d’un adult).
• Dies: Dissabtes. Tardor 2017
Setembre: 16, 23 i 30
Octubre: 14, 21 i 28
Novembre: 4, 11, 18 i 25
Desembre: 2, 9 i 16.
• Concertació: les entrades es repartiran en el punt d’informació a partir de les 17:30 h.
• Places limitades: 25-30.
• Idioma: valencià i castellà.
Rascanya es una formació musical nascuda a la primavera de 2007, que s´ha proposat fer conviure els cants i els balls de la música tradicional valenciana, amb les músiques i balls habituals dels concerts de música folk i de la Mediterrània.
¿Vols conéixer com vivien els nostres avantpassats visigots del Pla de Nadal (Riba-roja de Túria) entre els anys 650 i 740 dC? Vine a fer aquest taller i descobriràs com eren els costums dels visigots, la seua vida quotidiana i fins i tot com eren les vestimentes i els adornaments. Al final de taller podràs fer-te un dels seus objectes d’orfebreria més representatius.